Les balises

L’Espanya continental –més les illes Canàries i les Balears, les Columbretes, Ceuta, Melilla, el penyal d’Alhucemas i l’illot de Perejil– estan revoltats davant la imposició de la Dirección General de Tráfico, que vol que per Cap d’Any tots els vehicles automòbils amb placa hispànica tinguin una balisa geolocalitzable. Es veu que ha de substituir els triangles i les armilles: resulta que són perillosos, sobretot a l’hora de col·locar-los si mai hi ha una avaria o un accident. La idea, en principi, és bona: tens un giny que farà llum i advertirà les autoritats, amb precisió GPS i sense haver-te de jugar el tipus sortint del cotxe. Però dura poc l’alegria a la casa del director general: hi ha un clam unànime contra la mesura, i hi ha qui recorda què va passar amb el ministre Esquilache, que va prohibir l’ús de la capa el 1766 i es va trobar amb una insurrecció general. Diuen que els llums no es veuen gens, i que el sistema de geolocalització és un intent més de l’administració per tenir (més) controlats els administrats. En el fons plana també una ombra de sospita: qui se n’ha beneficiat, de la implantació sobtada d’un sistema que no utilitza cap altre país del món? Ves que no els passi com allò del Verifactu, el sistema perfecte antifrau, tan sofisticat que han hagut d’ajornar un any la seva aplicació, en vista del caos global que s’hauria produït. Però per si de cas, que els milers i milers d’automobilistes que col·lapsaran les carreteres de les Valls durant aquest pont, per si de cas, en comprin un: els trobaran a tot arreu, són quatre rals i feina feta no fa destorb.