Salami

No sé si estan gaire al cas de la crisi de la pesta porcina que està rondant per Catalunya. De moment, les autoritats sanitàries diuen que el brot ha afectat només un petit grup de porcs fers que viuen i treballen a la serra de Collserola i que s’han pres les providències necessàries per evitar que la plaga s’escampi a les granges veïnes i, d’aquí, que es produeixi l’hecatombe: fins i tot han cridat els militars perquè patrullin per boscos i serrats. Fa quatre dies eren les vaques amb dermatosi nodular i en fa tres que van obligar al confinament de les gallines per por a la grip aviària. Ara plana el papus d’una pandèmia que ja comença a afectar les exportacions —i és que gairebé hi ha tants tocinos com catalans: són vuit milions. Tot té un aire com de pel·lícula distòpica, com si la natura busqués, de les maneres més imaginatives possibles, la manera de fer la punyeta als humans. El gran Raül Garrigasait ja n’havia escrit una novel·la sensacional, Profecia, sobre els senglars metropolitans, que sovint deixen la comoditat del bosc per anar a passejar per la Via Augusta. Es diu que els porcs cerdanyolencs s’han contaminat perquè el pacient zero va menjar-se un entrepà amb salami contaminat, potser procedent d’Itàlia, que algun turista o camioner va deixar a mitges en una paperera. És una explicació tan inversemblant i estripada que a la força ha de ser certa, perquè ni al guionista més sonat i paranoic se li hauria acudit un gir de guió com aquest. El pitjor de la fi del món és que començarà com una broma i, sense que ens n’adonem, lleparem tots.