El pèndol

Llegim amb una mica –o molta– satisfacció que el Comú de la capital prepara “un paquet de mesures per promoure el civisme”. Hi haurà, doncs, dos agents dedicats en temps complet a patrullar pels carrers, per comprovar el comportament social del personal i, a partir del gener, començaran a multar amb “el cot de la terra”, que deien els padrins, als que mostrin un capteniment incívic. Sembla que el primer objectiu seran els patinets, ginys diabòlics que circulen per on els rota i posen en perill la integritat física dels transeünts. Però l’incivisme pot prendre tantes formes diferents que als pobres inspectors se’ls girarà feina si volen tocar tots els pals de la baralla. El concepte de la urbanitat, entès com el respecte per unes normes bàsiques de convivència, ha estat desballestat per un ferotge individualisme. I pobre de tu que cridis l’atenció a qui no es comporta com caldria en societat, perquè rebràs (metafòricament o física). Els modes són una cosa antiga, rància, castradora, autoritària i qui sap si prefeixista. Jo soc jo i la meva circumstància, el centre de l’univers i el melic del món. I a la resta que els bombin. Contra això, que és el signe dels temps, dos inspectors només faran que posar el dit a l’esquerda que s’ha obert a l’embassament. La solució tampoc no seria posar-ne dos-cents, d’inspectors. Voldríem robocops per posar ordre a les cues de la frontera, això sí. Però la batalla està perduda i potser l’única esperança només recau a esperar que el pèndol de la història, seguint la llei física que ningú no s’ha atrevit a rebatre, es vagi desplaçant, a poc a poc, cap a l’altre extrem.