Les tres torres

Coincidint amb l’anunci de l’inici de la construcció de tres torres noves al Clot d’Enprivat, els historiadors Jordi Buiyreu i Ramon Masdéu van presentar dijous l’estudi demogràfic sobre l’Andorra moderna en què treballen des de fa una pila d’anys. Ha estat una feina extraordinària i, com deia l’amic Oliver ahir al diari, Andorra és un cas únic de país -potser només Islàndia s’hi podria comparar- a l’hora de tenir uns registres tan extensos i precisos de demografia històrica. Si consultem la base de dades on s’han buidat els llibres sacramentals tindrem una plataforma extraordinària per entendre com s’ha format el país, amb quant d’esforç, quins vincles familiars s’han creat, quines aliances, quines relacions s’han establert entre parròquies i entre les valls veïnes. I cada família amb alguna arrel antiga a Andorra podria buscar la bruixa que li pertoca -ja he trobat la meva. Al capdavall, tothom ha de tenir una bruixa a casa per pura combinació probabilística. Que com es lliguen les dues notícies? Molt probablement cap dels habitants de les Tres Torres no tindrà interès en aquesta fabulosa base de dades, com si fos cosa d’un altre planeta. Seran gent que compraran els pisos atrets per la còmoda fiscalitat del país: criptobros, desvagats, noies d’onlyfans, o potser algú d’aquesta darrera fornada d’influenciadors que guanyen audiència fent-se els ploramiques amb queixes contínues i l’exhibició impúdica de qualsevol contrarietat. Com evolucionarà tot plegat és una incògnita. Els demògrafs que ho analitzin d’aquí a 500 anys -si és que encara en queda algun- sens dubte s’ho passaran molt bé.