Bach Friday

Ja hi som. És avui. Abans hi havia tres dijous més lluents que el sol (el dijous Sant, Corpus Christi i el dia de l’Ascensió) i ara només ens ha quedat un divendres i encara empeltat. Què heu comprat? Servidor ha estat temptat, per terra, mar i aire, d’adquirir un munt d’ítems que no necessito per a res. Un miraculós curs de taitxí per a majors de seixanta (“el gimnàs et destrossa, el taitxí et cura”, diu un xinès amb uns admirables pectorals). Puc obtenir quotes a meitat de preu de plataformes de sèries i pel·lícules que no tinc temps de veure. M’ofereixen amb descompte una guitarra electroacústica de cal Fender, però preferiria una Telecaster del 54 (o més moderna, és igual). Pantalons japonesos que són com de xandall però que pots portar pel carrer sense que et mirin malament. Què més? Una banyera nòrdica, d’aquelles de fusta amb una caldera, per a exterior i nits nevades. Un telescopi intel·ligent, d’aquells que t’ho fan tot i no tenen ni ocular: tot es veu a través del mòbil. Camises que no cal planxar. Una mena d’arnès per tenir l’esquena dreta, i sabates de sola ampla: hem arribat al temps de l’ortopèdia. Un theremin, sí: un d’aquells instruments pioners de la música electrònica, que té la particularitat que no cal tocar res físicament perquè faci un so de pel·lícula de marcians. Estic admirat que l’algoritme pugui creure que passo per algun moment vital en què un theremin em faci il·lusió. Res. Com cada any, avui serà el Bach Friday. Una partita de matinada, una suite a mig matí, el cinquè de Brandenburg abans de sopar i, per agafar el son, una fuga infinita.