Interestel·lar

No sé si els ha arribat ja el rumor, però en alguns cercles es comenta amb certa insistència que el president Trump anunciarà aviat, en roda de premsa, l’existència de vida extraterrestre. Ja teníem coll avall que n’hi havia d’haver per alguna banda i que no tenim l’exclusiva d’espernegar en la immensitat de l’univers, però estaria bé tenir alguna evidència més concreta. I tot això vindria, és clar, demostrat per les erràtiques o imprevisibles maniobres del cos interestel·lar que els astrònoms han batejat com a I3/Atlas. Si n’estem una mica al cas, des de fa uns mesos que l’olla d’aquest cometa estranyot va bullint. Que si accelera quan li rota, que si frena quan no tocaria, que si se’n va cap a Júpiter a un punt d’equilibri gravitacional, que si va entrar al sistema solar seguint el pla de l’eclíptica, que si brilla massa per la massa que té, que si té níquel i no n’hauria de tenir, que si la NASA ha activat un filtre de silenci, que si un astrofísic de Harvard diu que hi ha un 40% de probabilitats que sigui una nau d’àliens, que si naps o que si cols. En plena harmonia amb el signe dels temps, on d’entrada tothom ha de tenir raó, no hi ha manera humana de saber què hi ha del cert i què no, qui t’enreda i amb quin propòsit. Al final, el que tens és ganes que arribin d’una vegada els alienígenes, se suposa que dotats d’una intel·ligència i tecnologia superiors, i posin, per favor, el planeta una mica en ordre, que prou falta ens fa. I, si mai passen de llarg i no s’aturen, és perquè ja han vist el pa que s’hi dona.