La millor feina del món

La millor feina del món és la del doctor Peter Wollny, que és el director del Bach-Arkiv de Leipzig. Dimarts a la tarda va presentar al món dues peces oblidades de Johann Sebastian Bach, que Wollny va identificar examinant uns manuscrits musicals mig oblidats que hi havia a la Biblioteca Reial de Bèlgica. Hi havia dues xacones per orgue que no tenien autor conegut, una en re menor (la que ara té el nombre de catàleg BWV 1178) i l’altra el sol menor (la BWV 1179). Wollny va lligar caps i, després d’un procés de crítica documental impecable, les va atribuir al mestre d’Eisenach. Per presentar-les al món, les va (re)estrenar a l’orgue de l’església de Sant Tomàs de Leipzig l’organista i director holandès Tom Koopman (al qual hem vist alguna vegada per Andorra): són peces precioses, del temps d’Arnstadt, quan el mestre tenia amb prou feines divuit anys i ja n’era l’organista titular. De Bach només se’n coneixia una, de xacona, la de la segona partita per violí, una peça monumental, oceànica, inabastable, composta cap al 1720 en homenatge a la seva primera esposa, morta quan ell acompanyava el príncep Leopold d’Anhalt-Köhten a prendre les aigües a Karlsbad. I ara ve la sempre sorprenent connexió local: cada vegada que sentim el terme xacona (chaconne, ciaccona) hem de pensar que el primer que la utilitzar en una composició musical (“Sara de la Chacona, a la Vita Bona”) va ser el mestre de capella de la Seu, Joan Aranyès, en un recull de peces per a guitarra i veu que va publicar a Roma el 1624. Mira tu quines coses.