Col·lapse

La justícia a Andorra és a punt del col·lapse. Qüestió de mesos, diuen. Les estructures del sistema judicial del país, que se suposa que estan dissenyades per garantir l’eficàcia, l’equitat i l’imperi de la llei, trontollen. Si escoltem les declaracions del president del Consell Superior de la Justícia semblaria que la cosa va de debò. En moments de tribulació, sempre val la pena aturar-se un moment i mirar pel retrovisor, per veure d’on venim. L’any 1275 els andorrans van trencar els antics pactes amb el bisbe d’Urgell per cedir els drets de justícia a Roger Bernat, tercer comte de Foix d’aquest nom. En un temps en què l’administració de justícia era la màxima expressió de la jurisdicció senyorial sobre un territori, aquest acte va ser profundament revolucionari. Un veritable cop d’estat. A la sentència arbitral del 1278 –al primer Pariatge, vaja– la situació es va reconduir amb l’establiment d’un sistema judicial dual. A partir d’aquest moment, la justícia andorrana va funcionar raonablement bé, sense trencaments ni embussos. Només la breu introducció del tribunal de la inquisició, que va tallar sense contemplacions el Copríncep Enric IV, va alterar l’antic pacte. Ara, el sistema és molt diferent. Si mai algun dels antics batlles andorrans pogués aixecar el cap, contemplés la nova seu de la Justícia i provés d’entendre’n el funcionament se’n tornaria de seguida al forat. La qüestió és que sortim de l’atzucac, que tothom es descontamini i que del col·lapse anunciat passem a un dolç període de relax, tranquil·litat i bons aliments.