Ignorància o hiperconnexió

Aquesta setmana s’ha parlat molt de la seguretat. Andorra és un país segur. No vol dir que hi regni una pau budista, però gairebé. És un axioma assumible. Que molt de tant en tant hi ha un assassinat? Cert, i lamentable. Robatoris amb força. Alguns. De delictes menors, tràfic de drogues, agressions, furts i faltes, tota la diversa casuística d’incidents de convivència… N’hi ha, i només cal repassar la premsa per anar-los trobant, amb la seguretat que si passa alguna cosa, n’estarem al cas. Però no pas cada dia: de fet, l’única incidència quotidina del fet divers, allò que la premsa en deia successos que sí que veus sempre, indefectiblement i entossudida, és la patacada amb moto, que no falla mai. Si ho comparem amb el que passa a fora, podem estar satisfets. Fem un cop d’ull a les xarxes i l’espai exterior és una barreja entre Sodoma, Gomorra i l’univers de Mad Max. A tot arreu del món civilitzat hi ha explosions d’ira a la carretera, individus en calçotets que branden un matxet al carrer, carteristes escridassats al metro, sicaris que disparen contra algú que pren una cervesa per ves a saber quin motiu, botiguers que es defensen a trets contra els pispes, batusses de bar que acaben amb taules i cadires volant. És possible que això passi, sí, i potser amb més freqüència que uns anys enrere. Però ara tothom és un reporter amb un mòbil, i les xarxes fan un efecte multiplicador que pot distorsionar una realitat que, d’entrada, ja és difícil d’entendre. I la pregunta del milió: què és millor, viure en la ignorància o en la hiperconnexió?