El compareixent

Comparteixo amb el senyor Villarejo les cinc primeres lletres del cognom i l’afició per les gorres, tot i que a mi m’agraden més les tipus newsboy de tweed, vintage. Espero que amb aquest individu no ens uneixi gran cosa més. No puc ni imaginar-me com pot ser un dels seus dies de cada dia, el més normal i avorrit de tots. Ara que ja no és a la presó potser ha abaixat el ritme, però quan estava en plenitud de forces i tenia capacitat d’influència, havia de ser una cosa digna de veure’s. Amb el primer cafè del dia truca a un antic agent del CSID, per fer el seguiment d’un complot. Després esmorza amb un director de diari madrileny per posar-se al dia i planificar alguna moguda, cap a la una fa el vermut amb un traficant d’armes a qui li deu favors, dina a l’Hardy amb un confident ressentit que encara té històries interessants per explicar, i després de la migdiada passa el que queda de tarda perfilant una conspiració contra un polític autonòmic que no li cau bé (o perquè algú prou influent li ho ha encarregat). A l’hora de sopar haurà filtrat unes gravacions secretes, i abans d’anar a dormir (i segur que dorm com un liró, d’una tirada) fa el repàs de les activitats del dia i compta maletetes mentre li ve el son. És la dura vida del rei de les clavegueres, del servidor implacable de l’estat, el que no té escrúpols, sempre al servei de la causa superior. Les imatges d’ahir, deambulant pels passadissos de la seu de la Justícia, amb una bufanda encara innecessària amb el bo que fa, com un padrinet inofensiu, acompanyat pel seu advocat, ens enganyen: segur que sota la gorra en porta alguna de cap.