Experiència d’usuari

He de confessar que, pessimista de mena com soc, no les tenia pas totes a l’hora d’instal·lar la cartera digital que tan gentilment ha implementat Govern. Suposava que en alguna part del procés hi hauria alguna dificultat insalvable: un bucle en el programari, una contrasenya entravessada, una incompatibilitat entre versions de sistemes operatius. El que fos: qualsevol minúcia tècnica, que s’interposaria a l’acompliment del desig. Poden fallar tantes coses! Les primeres passes van ser una mica descoratjadores. En algun moment de la història havia tingut el certificat digital. Recordo vagament que hi va haver cert problema amb els missatges que enviaven per fer la renovació i que, ja fos per indolència o per incapacitat, o per les dues coses, pensava que m’havia quedat sense persona digital per sempre. Però es veu que no: molt amablement, com sempre, a Tràmits em van dir que la meva ciberidentitat continuava latent i que només esperava una petita acció de recuperació per part meva per tornar a ser un ciutadà numèricament capaç, com la Blancaneu adormida que esperava el petó del príncep per despertar de la letargia. Dit i fet: amb aquest tràmit ja he pogut incloure el passaport, la targeta de la CASS sense cap dificultat. I fins i tot el carnet de la biblioteca que ni sabia que tenia en vigor. Ara trobo a faltar no ser ni pescador ni caçador, per anar afegint llicències, passis i carnets. I si tingués un telèfon que aguantés la bateria fins a la tarda, ja seria la repera, perquè hem de poder viure en la digitalitat vint-i-quatre hores, set dies.