Comes i cometes

Fins que no vaig entrendre que eren dos cossos celestials diferents, anava ben confós. L’un és un cometa normal i corrent, de cua verdosa, sembla ser. Segons la nomenclatura estranya que fan servir els astrònoms, la denominació oficial és C/2025 A6, però els amics li’n diuen Lemmon. La darrera vegada que va passar, semblaria, a la Hispania visigoda regnava Wamba, i a Bizanci, Constantí IV Pogonat. Aquestos dies el Lemmon es deixa veure –en condicions favorables, cap al tard, a l’hora foscant i en direcció a ponent, prop de la constel·lació del Bover i amb l’estrella Arcturus (que brilla molt i és fàcil de trobar) com a referent principal. Sí, és difícil, amb el muntanyam que tenim i amb tota la lluminària urbana encesa, disposar d’un horitzó prou net per assegurar una bona observació, però un cometa és un cometa i qualsevol esforç per veure’l val la pena, si és que al final ho aconseguim. Si no, passa com amb tantes altres coses a la vida: ho haurem provat. L’altre és el 3I/Atlas, i la I majúscula li ver per la interestel·laritat, i és el tercer objecte que ve de tan lluny (i que hagi estat detectat). Aquest no es deixa veure, per la magnitud i per la trajectòria. Hi ha científics que diuen que té un comportament una mica anòmal per ser un cometa, i de seguida han sortit els que creuen que és un artefacte àlien que ha vingut a espiar-nos amb ves a saber quines males intencions i que ja ens ho trobarem. Ara no es veu. L’amaga el sol, perquè passa pel periheli, però diuen que tornarà a treure el cap en deu o dotze dies. Mentrestant, tenim temps per fer una mica de penitència.