Els procrastinadors

Diuen que els centres d’autoaprenentatge de català estan a petar, perquè el calendari, que és implacable, corre i els terminis estipulats per renovar els permisos de residència amb els nous requisits ja piquen a la porta. Com sempre ha passat amb els estudiants de totes les èpoques, n’hi ha que ho han deixat tot per a darrera hora –allò tan típic d’estudiar tot el temari la nit abans de l’examen– i resulta que ara hi ha embussos i aglomeracions. Probablement no els caldria tant centre d’autoaprenentatge si hi hagués més complicitat i compromís entre els parlants nadius, en comptes de tractar els nouvinguts amb la indolència indiferent habitual, però això ja deu ser demanar la lluna i ens estimem més anar amb el lliri a la mà. I també deu ser anar amb el lliri a la mà batejar la innovadora prova ciclista que es va celebrar amb el nom d’Andorra Cycling Masters. Home, hauria estat una bona oportunitat per demostrar una mica de caràcter i autoestima batejar-lo com calia. De proves amb el nom castís de Cycling Masters se’n poden fer a la Colúmbia Britànica, a Johannesburg, a Bristol i a Melbourne, i allà tothom ho veuria la mar de normal. Ara, que si l’haguéssim dit Mestres del Ciclisme s’entendria igual a tot arreu i donaria a l’esdeveniment l’aroma local, un aire exòtic i un component de normalitat. El cosmopolitisme mal entès ens fa passar per pallussos als ulls del món. I als quatre eximis biciclistes –Pogačar, Vingegaard, Roglic i Del Toro– els deu seu igual, perquè el llenguatge dels diners (pagant Sant Pere va pedalant) sí que és universal.