Zulueta

Dijous passat es va presentar a la sala de Sant Domènec de la Seu, amb nodrida representació andorrana, la monumental monografia que Carles Gascón ha dedicat a un prodigi d’home, Josep de Zulueta (1858-1925). Potser a molts de vostès no els sonarà de gran cosa –com a molt, de l’existència del carrer de la ciutat d’Urgell on, a la cantonada amb Salòria, hi ha l’oficina de Correus. És el destí de molts dels personatges que es van atrevir a transformar el món. I Zulueta, que era un visionari, va aconseguir convertir una comarca devastada per la fil·loxera, que va liquidar totes les vinyes, en una petita suïssa catalana, amb prats de dall, vaques frisones, llet, mantega i formatges. No som prou conscients de com és possible que canvis tan transcendentals es puguin produir en un lapse de temps relativament reduït. Tenim tendència a pensar que l’evolució històrica és més aviat lenta i tranquil·la, però les revolucions –i l’acció de Zulueta va ser certament revolucionària–, no ho són. Sense vessament de sang, però amb un profund canvi de mentalitat (que a muntanya, amb aquest caràcter complicat i malfiat que tenim, no sol ser gens fàcil). Des que va comprar el 1892 la Torre del Peu –que era de la família Areny-Plandolit– fins a la fundació de la Cooperativa Lletera Cadí, el 1915, Zulueta va posar les bases per a una transformació global de l’economia productiva de l’Urgellet i la Cerdanya. Poca cosa. I embolicat en mil projectes més. Ara en tenim la biografia. Esperem que algun dia aparegui un nou Zulueta per posar una mica d’ordre o, si més no, aportar alguna idea revolucionària (i que li deixin aplicar-la).