L’enigma Bragafolls

Des de fa uns dies, un equip d’arqueòlegs de Patrimoni està excavant el roc de l’Àliga, llevant de Sant Julià, a la recerca de les restes de la mítica fortalesa de Bragafolls. És una notícia excel·lent, perquè l’afer de Bragafolls és una de les fites històriques del país. Els medievalistes del país n’han destacat la importància: Guillamet, Viader, Gascón i Vergés coincideixen que va ser un moment pivotal de la història d’Andorra. Resumint-ho molt, Bragafolls va ser l’aposta del comte Borrell II d’Urgell per controlar els indòmits andorrans de la segona meitat del segle X. Com ho va fer? Amb la construcció d’un castellot, una torre, una fortificació, des de la qual s’exerciria pressió militar sobre la població de les Valls, com passava a la resta del comtat. Al davant, Borrell hi va col·locar un batlle, Sendred, que era ardiaca de l’església d’Urgell, fill de capellà i embolicat amb la neboda del bisbe Guisad. Sendred havia de doblegar els andorrans, però no se’n va sortir: en una data incerta, però que seria pel 980 i escaig, els homes de les Valls, actuant de manera organitzada, van destruir el castell. I és possible que en l’acció armada hi hagués víctimes, com aquell desgraciat Guitard que diu que va morir “in proelio”, “en combat”. I el batlle-ardiaca Sendred va caure en desgràcia i el comte el va fer tancar a la cangrí. En qualsevol cas, del castell de Bragafolls no en va cantar mai més ni gall ni gallina, i va desaparèixer de la memòria dels homes. Però si els andorrans de l’època van fer bé la seva feina –i és evident que no s’estaven de gaire punyetes–, els arqueòlegs no hi haurien de trobar gran cosa. Potser és la prova que necessiten.