Laboratoris vius

Potser no se n’han adonat, però aquestos dies corren per Andorra una alegre companyia de científics i gent llesta, amb aquell aire una mica capficat que tenen aquesta mena de personal, perquè sempre estan barrinant nous projectes. Són els participats al congrés de l’ENOLL, sigles que, traduïdes, corresponen a la Xarxa Europea de Laboratoris Vius. Sempre hi haurà qui contemplarà aquestes trobades amb displicència, amb desinterès o amb escepticisme, però els congressos, en un món cada cop més abocat a la pura virtualitat, serveixen per crear xarxa. El cert és que, un cop vistos de prop (i aquí a Andorra hi ha un equip formidable que treballa en aquest camp), hom arriba a la conclusió que sort en tindrem. I per què? Perquè fan una aproximació realista a problemes concrets, proposen accions intel·ligents sobre les qüestions més complexes i tenen l’agilitat necessària per reaccionar ràpidament si es veu que cal canviar el rumb. Aquí s’està treballant sobre els models de mobilitat, per exemple, o sobre el potencial solar (enorme!) que tenen els llosats dels edificis. I la teoria dels laboratoris vius, segons expliquen amb passió, es recolza sobre una quàdruple hèlix, que inclou l’acadèmia, el govern, el sector privat i la ciutadania, que és al centre de tot, perquè l’acadèmia, el govern i el sector privat poden encantar-se, bloquejar-se, badar. Però els ciutadans estan alerta, tenen idees, i obliguen (o haurien d’obligar) els altres a espavilar. I els experts diuen que Andorra és el perfecte “living lab”, per les dimensions del país i la proximitat entre totes les capes de la lasanya. Donques au, aprofitem-ho, que falta fa.