L’escala mecànica

De vegades, un fet aparentment anodí és l’esca que desencadena un conflicte bèl·lic: sabem com comença però no com acaba. La guerra de Troia va començar amb una núvia a la fuga. La terrible Guerra dels Trenta Anys va esclatar quan uns nobles protestants van llançar per una finestra del Castell de Praga uns representants catòlics de l’emperador (que no es van fer res perquè van caure sobre una muntera de fem). La guerra del seixanta-nou entre el Salvador i Hondures va declarar-se després d’un desastrós partit de futbol. O sigui que poca broma amb les escales mecàniques, que poden convertir-se en una excusa perfecta per prémer el botó nuclear. I és que l’home normal ha intentat sempre evitar fer pujades. Si el primer ascensor andorrà va ser el de l’hotel Valira d’Escaldes, construït el 1933, les primeres escales mecàniques del país van ser les dels grans magatzems Prisunic (qui se’n recorda?), que es van inaugurar el mateix dia que qui això signa va arribar a aquesta vall de llàgrimes. Les recordo de petit: aquella sensació quasi d’ingravidesa, la percepció d’un gran perill en el moment en què arribaves a destí, que es podia evitar fent un saltironet per no ser capturat pel rastell per on desapareixien els esglaons. Doncs ja ho tenim: l’aturada accidental d’una escala mecànica (no hi ha res més absurd que una escala espatllada) quan la feia servir el president Trump a la seu de les Nacions Unides a Nova York ha estat a punt de provocar la Tercera Guerra Mundial (si és que no fa temps que ja hi som i encara no ens n’hem adonat).