L’experiment

La premissa inicial és prou senzilla. Organyà, dissabte a la tarda. Fira del Llibre del Pirineu. Els autors s’asseuen davant d’un ordinador i una pantalla projecta, en temps real, allò que escriuen. És un acte perfectament impúdic, com aquelles senyoretes que s’exposen als aparadors del districte vermell d’Amsterdam. Passa gent i et mira. Potser hauria d’haver posat una gorra, per recollir òbols o almoines. Qui sap si algú m’obsequiarà amb una embosta de cacauets. Costa un munt, sortir de la còmoda closca on ens refugiem. Però de tant en tant s’ha de fer, hem de fugir de la zona de confort i aventurar-nos per la selva social. A més, he fet el propòsit de rendibilitzar l’esforç i la vergonya per treure’n algun partit, o sigui que això serà la propera visura, la del dimarts, imagino –perquè dilluns no deu pas sortir el diari. De moment ja porto cent cinquanta paraules. Una mica més de la meitat. Kilòmetre vint-i-dos (exagero). Hi ha interrupcions amables, de lectors i d’amics que passen. De fons se senten les presentacions de llibres. La Laura Tomàs acaba de defensar amb energia i brillantor Matermorfosis, i ara no sé qui ocupa l’escenari perquè no el puc veure des d’aquesta trinxera. Ha arribat la ministra Bonell: la parada andorrana, el bastió irredempt de la literatura nacional, no ha parat en tot el dia, amb la presència d’autors, editors, llibreters, lectors, amics, coneguts i saludats. Ara aviat, els dos formidables homilietes. Jordi Pasques, homilia religiosa. Joan-Lluís Lluís, homilia literària. As i manilla. Ja està. Acabo. Que passi el següent.