Viu la teva aventura

De malagraïts n’és el món ple, diu la popular saviesa. Hem llegit la crònica dramàtica de la situació viscuda a Os després de l’esllavissada que els va deixar quasi incomunicats durant uns pocs dies. La impressió general és que, un cop ha passat tot, els veïns estan molt contents i agraïts amb l’eficàcia andorrana a l’hora de restablir la normalitat (però primer hauríem de definir què és la normalitat). Conscients com són de les peculiaritats geopolítiques del poble, no n’hi ha per a menys. Cert que els hotels i restaurants han venut menys habitacions i han cuinat menys espanyolíssimes paelles, però ha estat una contingència, un accident, del tot aliè a la voluntat dels empresaris, que de moment no poden controlar el clima ni les precipitacions ni les escorrenties. Però hi ha una zona d’ombra, un pèsol amagat sota el matalàs: hi ha hagut turistes que s’han queixat i han demanat –o exigit– que se’ls rescabali per les inconveniències. Sembla ser que alguns que tenien reserves a Os i es van haver de quedar a Andorra –on Protecció Civil els va proporcionar allotjament de franc– volien rebre el que pietosament se’n diu “compensacions econòmiques”. Igualment per als que es van haver de quedar alguna nit més contra la seva voluntat, tot i que van poder gaudir de la gratuïtat de l’spa i les begudes. Vaja, que en comptes de poder tornar a casa i explicar als amics, coneguts i saludats l’aventura viscuda –ui, ens vam quedar aïllats a la muntanya, sense queviures, a un pas del canibalisme– volen treure profit de la desgràcia. No anem bé.