Alcatraz

Que el centre penitenciari (o sigui, la presó) de la Comella sigui un centre confortable i segur és una necessitat. Que lluny que queden els temps en què els veïns de Casa de la Vall havien de custodiar a casa seva els reus en presó preventiva, amb pena de cot si no complien amb les seves obligacions. Després, la presó de ca la Vall va fer el fet, però vaja: recordo alguna vegada que, pujant pel desaparegut camí de la Grau, un intern n’anava amenaçant de mort, sense provocació prèvia. El país necessitava la Comella. Alguna vegada que hi he anat –com a convidat, eh?– m’ha semblat una infraestructura inexpugnable, tot i aquella curiosa estructura vertical. Diuen que amb vuit agents es gestiona bé, entre setmana i els dies de cada dia. Hem de suposar que els càlculs són correctes i els efectius proporcionats. Ara, que hem de tenir en compte els imponderables, que escapen a tota previsió i càlcul previ. Imaginem-nos, ni que sigui per un moment, que el novel·lista Dan Brown, autor de la celebradíssima novel·la El Codi da Vinci, tenia el do de la premonició –gens estrany en els seus companys de gremi– i un bon dia patim un gran terratrèmol. The Big One, com el de la Candelera de 1428. La sacsejada fa caure els murs de la presó, els interns s’escapen i, emparats per la confusió de la catàstrofe i la fosca de la nit, troben la via del tren i, tot resseguint-la a peu, l’endemà arriben a la capital astur, Oviedo. Sort que allà tenim els bombers combatent els focs a Somiedo: detinguts allà, podrien aprofitar el viatge de tornada dels nostres herois per estalviar costos.