Sòlids en suspensió

Algú ha anat de ventre a la piscina del poble on heu anat de vacances aquest estiu? Si no ha estat així, ja podeu estar contents, perquè deixar anar una tifa mentre ets a l’aigua és l’última moda del cretinisme global. Segurament els mitjans han procurat no fer massa soroll, per no afavorir l’efecte crida. Però als brètols els és igual: tenen en TikTok i plataformes similars el canal privilegiat per posar-se d’acord. Només en una setmana, a Tàrrega han deixat anar el torpede tres vegades, tres, amb el lògic trasbals que això comporta. A ningú no li agrada haver de fer una capbussada entre tions de matèria fecal, i tant és que pesquis el cagalló (o cagallons) amb el salabre aquell que tenen per recollir sòlids en suspensió: l’aigua queda sota sospita de salubritat i el que se sol fer és buidar el vas per tornar-lo a omplir i esperar que al següent carallot relaxi l’esfínter i, per la porta del darrere, es torni a produir un altre cop l’acte ignominiós. Potser no és aquest el moment per recordar un secret a veus. Si la gent es pixa sense problemes al mar, prou n’hi deu haver que també ho facin a les piscines públiques, malgrat la llegenda urbana que assegura que a l’aigua hi posen un reactiu que canvia de color en contacte amb l’orina, detectant el miccionador in fraganti. No crec que sigui veritat, ni que existeixi aquest producte miraculós, perquè hauria estat relativament senzill aplicar el mateix principi químic que s’hauria aplicat a la localització d’emissions d’aigües menors perquè detectés les majors. Hem estat enganyats tota la vida.