La cartera digital

El ministre Rosell té tota la raó del món. Si ens deixem la cartera a casa, no passa res. Si ens oblidem el mòbil, tot són taquicàrdies, corredisses i afanyaments fins que el recuperes i notes el pes reconfortant del giny a la butxaca. És un fet incontestable, que ens agradarà més o menys. Però el que no pot ser és tenir les carteres com les tenim ara. Fent una anàlisi forense de la meva –que no deu ser especialment original–, hi tinc, a més del passaport, que espera una renovació imminent, dotze targetes: entre bancàries, la de la CASS, de tres arxius i biblioteques, la NFC que engega el cotxe, les que el carreguen i etcètera. Una barbaritat. Algunes ja són prescindibles, perquè tenen la seva rèplica en la virtualitat del mòbil, però per mandra o per una absurda malfiança, encara no han estat eliminades de la cartera, com si tenir-les fos una garantia complementària. Per això és tan bona notícia que s’implanti la cartera digital, que ens permetrà prescindir de les targetes materials, que podem tenir a casa, ben guardadetes. I, a més, amb tota la força de la llei, davant de la qual s’inclinaran policies i agents de l’administració. El drama el tindrem els que anem pel món amb un telèfon que demana a crits un canvi de bateria, perquè t’aguanta amb prou feines fins havent dinat, i hem de traginar o pidolar carregadors, captaires d’energia, vampirs de watts. Som com unes ànimes en pena. S’imposa que Govern promogui un pla de renovació per als indigents digitals, perquè puguem tenir un aparell a l’altura de les circumstàncies. Moltes gràcies.