Bomarzo

El jardí del castell renaixentista dels Orsini a Bomarzo, prop de Viterbo, amb els seus monstres, va ser l’espurna de la magnífica novel·la de Manuel Mújica Laínez. Molt més a prop d’aquí, a Músser, al Baridà, hi ha Rocaviva, obra indescriptible de l’artista Climent Olm: un recorregut per una magnífica roureda on els blocs de granit esculpits durant anys i anys pel Climent formen un conjunt fascinant, malgrat els problemes que sembla que hi ha per mantenir-ho obert i visitable. Ben diferent és el cas dels famosos jardins de Juverri. Recordo haver-hi estat fa uns anys, i va ser una experiència absolutament lisèrgica de la qual encara no estic recuperat del tot. Com diuen a la propaganda, és un “espai màgic”, “la combinació perfecta entre l’escultura i el món vegetal”. L’èxit, com és natural, és esclatant, i forma part del recorregut obligat dels turistes, després del mirador del roc del Quer i el pont tibetà, i l’afluència de visitants és tan abassegadora que els veïns del carrer del Bosc n’estan fins a la barretina de col·lapses, brutícia i autocars entravessats. Tot això s’acabarà ben aviat. No per l’acció repressiva de les autoritats, sinó perquè al final s’anirà imposant la realitat virtual per damunt de la realitat real, per molt al·lucinada que ens sembli. Això fan ara en un camí de la Molina, on els visitants s’estalviaran la frustració de passejar pel bosc i no veure ni un trist esquirol: durant el recorregut trobaran ossos i llops i cérvols i guineus i galls fers i qualsevol altra bèstia gràcies a la tècnica, “en el seu hàbitat, sense destorbar-los”. Molt a favor de no destorbar ningú.