Dones que fumen

Sempre hem de destacar en alguna cosa que ens faci sentir-nos diferents dels altres. No dic ni millors ni pitjors, Déu me’n guard, ans diferents. En aspectes nimis, en coses quantificables però absurdes o sense cap transcendència. El primer país en nombre de vehicles per càpita (no sé si encara ho som però ens hi acostem). I etcètera. La darrera dada que ens ha estat proporcionada per una d’aquestes misterioses organitzacions que es dediquen a proporcionar dades és la de la prevalença de fumadors, un percentatge que des de fa uns anys va baixant, de mica en mica, arreu del món. Som al desè lloc mundial, cosa que no està gens malament, perquè els competidors són temibles: Nauru, Myanmar i Sèrbia, que ocupen les primeres posicions i estan tot el sant dia fotent calades per no perdre el lloc a la classificació. Hom no pot sinó felicitar-los per la constància i per saber anar contra corrent. I aquesta felicitació s’hauria de fer extensiva, naturalment, a les andorranes, que han agafat el testimoni de la inveterada afició que els homes del país tenien per fumar i, totes soles, aconsegueixen que surtin els números. Fa anys, quan es va prohibir el consum de cigarretes i similars en espais públics, els contraris deien que, girant com girava l’economia, en bona part, al voltant del negoci del tabac, això no podia ser. Amb el temps s’ha demostrat que no era ben bé així, i que aquesta veterana activitat productiva està experimentant una lenta però inexorable decadència. Amb els fumadors mascles en retirada, l’últim bastió el defensen les dones. No defalliu, companyes!