La missió Jaquetti

Entre la brossa que corre per la xarxa X –i que tant ens agrada, ho hem de reconèixer– sorgeix de tant en tant alguna perla. Flors que no fan estiu a l’hivern etern de Mórdor. I dius que què hi fan, allà, en aquell fanguer, quan haurien d’ocupar d’altres espais, en sintonia amb el tarannà constructiu i filantròpic. Però sort en tenim, perquè fan que recuperis una mica la confiança en la humanitat. És el cas del compte @palmirajaquetti. Palmira Jaquetti era de la família dels Jaquetti, campaners d’origen francès que es van instal·lar a la Seu i van fondre campanes que encara es poden trobar a un munt de campanars de l’Urgellet i d’Andorra. Doncs bé: Palmira Jaquetti, filla d’Ignasi Jaquetti, era musicòloga i folklorista, i va ser de les participants en l’Obra del Cançoner Popular Català. Ara tot just fa un segle, l’estiu del 1925, la jove Palmira va pujar a la Seu i a Andorra, on es va fer un tip de recollir cançons i rondalles. El compte repassa, dia a dia, la feina de la folklorista. La Palmira troba grans informadores: l’Estevetona, la modista de Gósol. I a l’asil: la Maria Albós, d’Arcavell, el padrí de cal Xot. A Andorra, alguna padrina li diu, amb malícia, que li cantarà cançons de doble sentit que no va atrevir-se a cantar a “aquell capellà”: mossèn Higini Anglès, que se li havia avançat uns mesos. Les cites són delicioses: “Som a Andorra; la primera velleta que hem topat tot seguit ha dit coses curioses referint-se a la seva pàtria. Parlen d’espanyols amb la mateixa idea de separació i distància que en té un francès, o un anglès.” Ja es tracta d’això, ja.