Els noms

L’estació d’autobusos del país ja té nom oficial: Estació Nacional d’Autobusos Joan Nadal. Em sembla molt bé. Sempre és una cosa positiva reconèixer mèrits i trajectòries de personatges rellevants. L’homenatge al senyor Nadal és certament merescut . Amb l’Estadi Comunal Joan Samarra i el Pavelló Toni Martí ja tenim una florida tríada d’espais commemoratius destacats amb el nom d’alguna personalitat del país. No sempre és fàcil encertar-ho, sobretot quan els personatges són contemporanis, sobre els quals és difícil que hi hagi unanimitat en la valoració pública. En canvi, si poses Leonardo da Vinci a l’aeroport de Roma, o Marco Polo al de Venècia no hi ha discussió possible. O Lyon-Saint-Exupéry. Tampoc que el principal aeroport de Nova Yorki sigui el John Fitzgerald Kennedy. A Espanya, els noms de les grans infraestructures moltes vegades han estat utilitzats com a armes llencívoles. Barajas-Adolfo Suárez no deu agradar als que troben pèls al procés de transició, i als correligionaris d’Isabel Ayuso els deu sortir urticària quan passen per l’estació d’Atocha-Almudena Grandes, igual que a molts catalans el fet que l’aeroport del Prat es digui Josep Tarradellas (el president de la «Geneïtat de Catiünya», com sempre deia), no els fa cap gràcia especial. Però a molts llocs, on la prudència o la neutralitat tenen preponderància, s’estimen més mantenir denominacions purament geogràfiques, que són neutres i perfectes. Heathrow. Schipol. Arlanda. Ara, que de vegades hi trobem denominacions plenes de fantasia, com l’estació de tren Lleida-Pirineus. Però, eh, si els agrada així, res a dir.