Impunitat

Diu que alguns dels copropietaris de la muntanya de Tor estan queixosos per la proliferació d’excursions organitzades que passen pel terme, procedents d’Andorra. Amenacen amb accions perquè aquesta pràctica, segons ells irregular, perquè obtenen un benefici sobre un bé que no els pertany, “no quedi impune”. És natural que s’empipin si passen pel teu tros i no tenen permís de la propietat, que és sagrada. No he anat mai a Tor des de Cabús, o sigui que no he tingut el privilegi de passar per aquesta mena de terra de ningú, de paral·lel 38 a la pirinenca, d’aquesta frontera que passa d’una banda Schengen a una banda no Schengen sense cap guingueta ni control (cosa de la qual n’hauríem d’estar orgullosos). Probablement, aquest espai sigui un dels pocs racons de l’Europa occidental on encara es viu en un món sotmès a nobles usos i costums, a una llei antiga feta a mida: quan arreu estem fregits a reglaments, directives i protocols de tota mena, l’existència de la muntanya de Tor és com un glop d’aigua fresca. Recordem que Tor (Thor, en una grafia que sona a divinitat escandinava) ja apareix al cèlebre Pariatge del 1278. I allà ja presumia de certa fama d’anar a la seva. Diu el document, literalment, que els comtes de Foix tindran les valls de Sant Joan i el castell d’Os en feu del bisbe i l’església d’Urgell, “excepto castro de Thor quod numquam intelligatur de feudo”: “excepte el castell de Tor, que mai no ha estat considerat com a feu”. Si el segle XIII ja tenien consciència de la singularitat del terme, què no ha de passar avui?