El consol

Aquest inici del mes de juliol ha estat pròdig en notícies interessants i sucoses: el món va revolucionat i res no té espera. Marcus Miller, llegenda del baix, va tocar divendres a Escaldes. En una altra categoria moral i informativa hi ha la marxa de desenes de ciutadans argentins i colombians en situació administrativa irregular, que, amb aquella alegria, s’empadronaran a la Seu i a partir d’aquí ja ho veurem. Una altra, aquesta de política internacional: el boicot de l’ajuntament de Palafrugell que es representés El meu avi a la cantada de Calella, en una aplicació radical i frustrada de la política de cancel·lació. El tema és interessant, però com que en l’escala d’afinitats musicals el gènere de l’havanera m’ocupa l’espai que hi ha entre el reggaeton i el flamenco-pop, fa com mandra. Feta aquesta relació (i n’hi hauria més) no hem de perdre de vista la notícia patrimonial de l’any o de la dècada: la finalització dels treballs arqueològics al dolmen del Cubil. Sempre saltaran els rondinaires que pensen que mirar enrere és perdre el temps, però és una troballa excepcional que ens ajuda a entendre millor un període de la història de les Valls sobre el qual hi havia grans buits. La datació se situa cap al 2400 aC. Fent un exercici d’història comparada, a Mesopotàmia funcionava ja l’imperi accadi (i feia vuit segles que duien la comptabilitat). L’inquilí de la tomba no hi era, i sembla que fa uns tres mil anys la coberta va ser remoguda, a la recerca d’aixovar: això vol dir que de brètols i irrespectuosos n’hi ha hagut sempre. No deixa de ser un tristíssim consol.