McNamara

El president Trump ha exigit als socis de l’OTAN –amb les males maneres habituals– que en deu anys pugin en percentatge d’inversió en defensa fins al cinc per cent del producte interior brut. Això són molts a diners. Vaja, deu vegades més de la mitjana del que es pressuposta per a cultura, que sol rondar el zero coma cinc del PIB. Vol que Europa gasti més del doble en defensa, encara que sigui a costa de dinamitar l’estat del benestar i liquidar d’una vegada allò que se n’havia dit la classe mitjana, davant l’amenaça soviètica, perdó, russa. El president espanyol, Pedro Sánchez, ja ha dit que no pot fer-ho, perquè no vol que els de Vox passegin el seu cap clavat en una pica pel paseo de la Castellana, però aquest any ho deixarà en el dos coma u i després ja en parlarem. Quatre vegades el pressupost de cultura, no està de més recordar-ho. Quan salten a l’actualitat aquestes xifres hom no pot sinó tornar a repassar els versos de Malvina Reynolds que cantava Pete Seeger a la gran cançó sobre Andorra. Després de veure en un diari la notícia que a les Valls gasten “four dollars and ninety cents / on armaments and their defense”, la cançó continua amb la visita al secretari de defensa McNamara per ensenyar-li el retall i demostrar que les coses es poden fer d’una altra manera. Al canvi d’avui, els 4,90 dòlars surten a 4,58 euros en despesa militar. No sé què deu haver costat el desplegament del sometent en l’acte de jurament del flamant Copríncep Serrano Pentinat, poc abans que ens parlés de l’esperançador concepte de la “fidelitat creativa”, però segur que han estat quatre duros.