La gran conspiració

El procés de fer-se gran és anar encadentant descobriments inquietants, revelacions sorprenents, d’aquells que generen frustració perquè anul·len tota la il·lusió que hi teníem dipositada. No cal posar exemples de les descobertes més impactants de la nostra vida, que tothom té al cap i  tothom ha viscut i superat (o no) de la millor manera que ha pogut. Hem estat enganyats, per molta gent, durant molt de temps i sobre moltes i molt diverses qüestions. És el missatge universal que proclamava aquell famós grafitti (“Emosido engañado”). Han anat caient gegants amb peu de fang, l’un rere l’altre, i amb cada disgust s’ha anat erosionant la nostra confiança en l’espècie humana. Recordo quan obria les llaunes de fruita, de casa Vilarrubla, de Tàrrega, a la pastisseria familiar. Em fascinava el meló, d’aquell color marcià, i anava col·locant els tallets curvil·linis amb tota cura sobre les coques de Sant Joan abans de posar-les a fermentar. Però aquesta passada revetlla vaig tenir un desengany, quan em van assegurar, amb vehemència i proves contundents, que la major part d’aquesta fruita confitada no és meló, com era fama i es proclamava arreu, ans una trista carabassa tenyida. Certament, alguna operació cosmètica haurien d’haver aplicat als melons, que ni de broma tenen de manera natural aquell color verd maragda. Tampoc la carabassa, és veritat, però és més barata i, total, si l’hem de tenyir, tenyim carabassa. Total, el gust és idèntic. Som víctimes d’una gran conspiració. Tot és fictici, res no és el que sembla. Però cada decepció ens fa més resilients i ens prepara per a la victòria final.