Animetes

Alguns aficionats han viscut la temporada que ha passat el Futbol Club Andorra a la Lliga Primera Federació com una estada a l’infern. No ens enganyem. De l’infern no se’n surt. Hem estat al purgatori, que és ben diferent. La religió catòlica, des del segle XII, en té molt clar el concepte: aquell estadi temporal on t’has de purificar, durant un temps indeterminat, pels pecats comesos —però que no són tan greus per anar a espetegar a l’estadi de l’eterna condemnació. El catecisme en vigor avui (que va proclamar Joan Pau II el 1992 i que és la compilació oficial de la doctrina de l’Església) el tracta en tres epígrafs: el 1030, el 1031 i el 1032. Des d’aquesta vall de llàgrimes, els fidels poden ajudar els penitents del purgatori amb la pregària i el sacrifici de l’Eucaristia, que, traduïts en indulgències, serveixen per escurçar o anul·lar del tot el temps d’estada al purgatori. Doncs això és, més o menys, el que ha passat, aplicat al procel·lós món del futbol professional. No sé si ha estat la devoció dels aficionats, o dels directius, amb el senyor Piqué al davant, la que ha ajudat a superar el tràngol. Hi havia un procediment eficaç que era dir un parenostre per les animetes del purgatori i demanar que et despertessin en una hora precisa. Quan no hi havia despertadors funcionava. Als insomnes no ens fa falta, però abans era d’ús generalitzat. Fem un acte de caritat i preguem per les animetes lleoneses de la Ponferradina, que, pobres, continuaran una temporada més en aquest estadi dificultós però —tinguem fe— només temporal.