Les parets dels veïns

Sí, estem molt orgullosos del Mestre de Santa Coloma, un artista raonablement prolífic, i dels altres pintors que es van dedicar a decorar els murs dels temples del país. Dediquem un record emocionat al Bes de Judes i a la Flagel·lació que, procedents de Sant Esteve d’Andorra i després d’un periple per col·leccions particulars, han tornat a casa, i ens completen el discurs evolutiu de la pintura mural romànica a les Valls. Això no treu que aquí al costat hi hagi un patrimoni d’enorme interès. Com diuen els mems de Twitter, una notícia s’entén millor llegint-ne una segona, el romànic andorrà pren forma i dimensió quan el compares amb el que es feia a tocar. Avui, dia divendres, a dos quarts de vuit i a l’església de Sant Miquel de la Seu, Carles Gascón i un servidor tindrem el privilegi d’acompanyar la doctora Montserrat Pagès en la presentació del llibre que ha escrit sobre la pintura mural romànica de l’Alt Urgell i Cerdanya. Montserrat Pagès va ser conservadora de la secció de romànic del MNAC durant trenta anys. Ara està feliçment activa però jubilada, i ens ha ofert un repàs detallat als grans conjunts de pintura mural urgellencs i cerdans. Alguns són al MNAC, com tants d’andorrans –l’absis de Sant Pere d’Urgell, els fragments de Santa Eugènia d’Argolell– o a d’altres museus (el diocesà de la Seu, el de Vic…). Però l’obra destaca les pintures que es van quedar, per atzars de la història, allà on eren: Angostrina, Càldegues, el fabulós absis d’Estamariu. Res, que potser val la pena sortir de la zona de confort i anar algun dia d’excursió.