Els senyors de les anelles

L’amic Planellas ho va tractar ahir des del punt de vista dels pobres isards, però hem de pensar en la tribu. Amb les novetats que s’introduiran a la Setmana de l’isard certifiquem, amb tristor, que la cultura del mesolític andorrà s’ha liquidat per la via del reglament. Els entesos diran que el mesolític (o l’epipaleolític, és igual) es va acabar fa vuit mil anys. En algunes coses, potser sí. En l’agricultura, sens dubte. Però no pas a l’hora de sortir a caçar isards a la muntanya. La colla és l’àtom, la unitat bàsica, indivisible. Ex pluribus unum, virtus unita, un pour tous, tous pour un. Doncs ara resultarà que les anelles seran personals i intransferibles, i s’atribuiran exclusivament ad personam. No se sap encara quin serà l’impacte d’aquesta mesura en la moral del col·lectiu. Però el sentiment de comunitat i de llibertat que senten els caçadors durant la setmana fantàstica no s’hauria de veure afectat de cap de les maneres per una gèlida disposició administrativa, encara que la intenció del legislador sigui la d’evitar l’engreix artificial de les colles. Ara serà l’atzar, que domina tants aspectes de les nostres vides, qui determinarà qui podrà abatre cabres i qui no. –Però si li ha tocat al Peret, que és curt de vista i no encertaria un elefant a deu passes! És igual. L’esperit de col·lectiu que va arribar a les Valls fa dotze mil anys, amb els clans de caçadors que ocupaven cada estiu, la balma de la Margineda, no es pot diluir. Esperem que, en aquest temps de ferotges individualismes, alguna cosa en quedi.