El problema dels tres cossos

Tothom que va pujar dilluns al vespre cap a Andorra –posem que eren quarts de vuit, hora punta de l’operació retorn– va poder disfrutar d’una demostració en temps real de com les diverses forces de l’ordre que operen Runer avall es fan veure, i de quina manera. I més n’hi hagués hagut: només faltaven els efectius de la policia local de la Seu. Hi vam trobar fins a tres controls simultanis de tres cossos diferents, com els tres sols de la gran novel·la de Cixin Liu. Un de la Guàrdia Civil a la rotonda de Sant Antoni (on hi ha el Bonpreu, vaja), que vigilava els que venien des de la Cerdanya. Dos de la Policia Nacional: un abans de Cortingles, de pujada, i un altre just a sota la frontera, de baixada. I el tercer: el típic desplegament dels Mossos a la rotonda d’Arcavell, de pujada, que potser s’hi va posar una mica més tard. Tots els controls amb el desplegament habitual: senyals, vehicles entravessats, il·luminació. Fins i tot alguns agents duien armes llargues, d’aquelles que tant de respecte fan. La distribució dels tres cossos era aquesta, però podien ser posicions perfectament intercambiables, ara marxo jo i t’hi poses tu. És de suposar que tot aquest desplegament obeïa –i més encara en un vespre amb molt trànsit– a raons sòlides i justificades. Sempre pensem, quan trobem aquella moguda, “oh, això és que estan buscant algun criminal perillós”. Si és així, la perspectiva no és gens tranquil·litzadora. I si és pura rutina –o bé són manifestacions de poder o els assajos pel desplegament imminent del sistema Etias– tampoc no ho és gaire…