Geometria variable

El globus sonda que ens han enviat porta penjant un cartellet que diu que la taxa turística podrà incrementar-se en un cinquanta per cent els mesos de més afluència, gràcies a un molt oportú afegitó a la llei de turisme. És possible que surtin números més millors amb aquesta mesura i que, a l’hora de fer caixa, tothom estigui una mica més content. A veure. Qui deixarà de pujar a Andorra a l’agost per un euro i mig més al dia? Ningú, probablement, si és el que ens costa un cafè. Però no deixa de ser una paradoxa, perquè els andorrans antics es desvivien per aconseguir que els veïns no els cobressin enlloc, per res. Si passava un ramat, perquè passava un ramat. Si baixaven mules, perquè baixaven mules. Si llana o ferro, perquè llana o ferro. Van aconseguir no pagar taxes als burots que hi havia a l’entrada de la Seu, van evitar burots a l’entrada de la Palanca, al congost de Tres Ponts. A tot arreu intentaven que els eximissin de pagar ni que fos un ral de l’amplíssim ventall de taxes locals que hi havia pertot. I defensaven els privilegis amb una gran determinació. Ara s’està posant de moda tota mena de taxes universals. Per pernoctar a llocs turístics, per entrar als centres de les ciutats, peatges, lleudes i pontatges per qualsevol objecte tributari que se li acudeixi a l’autoritat. I hi ha un meló que ningú no s’atreveix a obrir: el de la geometria variable. Per què jo he de pagar igual que Jeff Bezos o Amancio Ortega, per exemple? Cinc euros per mi equivalen a, no sé, cinc-cents mil del compte de l’amo d’Amazon. Donques que els pagui, farem les paus i tothom content.