Simulacre

El dia de la Candelera de 1428 es va produir el darrer terratrèmol destructiu que va afectar el Pirineu, el més gran d’una sèrie que es va estendre al llarg d’un parell d’anys. La primera sacsejada, de matinada, va ser només un avís: la rèplica és la que va fer mal, i va provocar, en total, un miler de morts. A Puigcerdà es va esfondrar l’església quan era plena de gent que havia anat a missa; a Barcelona va caure la rosassa de Santa Maria del Mar i van morir esclafades pel pànic una quarantena de fidels. Amb aquestos remots però contundents antecedents és d’agrair que els cossos d’emergència facin simulacres. No ens passa com a San Francisco, on esperen The Big One des de 1906, quan es torni a activar la falla de San Andrés, però no està de més tenir-ho present, sobretot quan els petits tremolors que sentim de tant en tant ens recorden que tot es mou. Felicitem-nos, doncs, per l’exercici que van fer dilluns. Van fer veure que la falleta activa a Os es despertava de mala llet i ens engegava un sisme amb un notable 6,8 (de l’escala Richter). Bombers, Creu Roja i Protecció Civil van desplegar cinquanta persones (allò que en diuen efectius), per intervenir en l’esfondrament fictici de dos blocs de pisos a Sant Julià. Balanç? Tres morts imaginaris, sis ferits greus simulats i dotze de lleus. L’operatiu va anar rodat i només es va trobar a faltar un enllaç de ràdio directe entre “el bomber infermer i el metge del SUM”, cosa que és fàcil de solucionar. Tot fos com això. Podria haver estat molt pitjor. Que per molts anys puguem anar fent simulacres. Gràcies a tothom.