218 km/h

Sembla un BMW M3, igual que el que conduïa l’enyorat Tony Soprano. Ha estat el primer al qual han enxampat aquesta temporada d’estiu, i potser els de la junta de l’Automòbil Club d’Andorra li haurien d’atorgar una distinció: una enganxina per al cotxe, una medalla, una banda amb els colors de la bandera, un diploma en un paper pergamí amb les vores socarrades. O encara millor, una estàtua a la rotonda del kilòmetre zero, amb una flama eterna, a la memòria del Conductor Desconegut. El que sigui. Anar a 218 kilòmetres per hora pel terme de Ciutadilla, a l’Urgell, camí de Cambrils, fa molt per la imatge col·lectiva dels conductors andorrans. És un recordatori: no abaixem la guàrdia. Un senyal identitari tan arrelat i potent que no es pot abandonar així com així. S’ha de mantenir el prestigi al preu que sigui. Ha costat molta benzina, molts ensurts i molts pneumàtics gastats per arribar al zenit i consolidar-ho. Aquest sí que és un patrimoni immaterial conegut i venerat arreu. S’ha aconseguit que, si més no en cinc-cents kilòmetres a la rodona, la gent que troba andorrans per la carretera els respecti i temi a la vegada (perquè el respecte i la por sovint són les dues cares d’una mateixa moneda). I ara, només cal que el senyor jutge de Cervera, que té l’expedient del nostre heroi damunt la taula, faci el que hagi de fer a l’infractor –seran pessigolles, segurament. I si li ha de caure una sanció que volen que sembli exemplar, farem un verkami, una col·lecta, una taula petitòria, per ajudar-lo. Vinga, campió. Tornem-hi, que no ha estat res.