Casa Tarradellas

Govern ha clavat dues multes, dues, i ha incoat (se’n diu així?) trenta expedients, trenta, contra infractors de la Llei del català. No han transcendit més detalls: ni la quantitat de la sanció ni els motius. Hom diria que els inspectors no s’hi han matat, o que no s’hi han volgut matar i potser esperen que la por a les sancions es vagi escampant com taca d’oli, cosa que potser funciona i els estalvia males mirades i antipaties (però això està per veure). Hi haurà a qui li semblaran molts expedients, o molt pocs: és un criteri subjectiu. A alguns no els preocupa la qüestió gens ni mica, o s’hi posen de cul, i a d’altres ens fa patir. El que queda clar és que, a partir del moment que es va aprovar la llei, sembla que s’hagi mogut alguna cosa en la bona direcció. Molt a poc a poc, és clar: la inèrcia de tants i tants anys de submissió acomodatícia disfressada d’educació i de fals cosmopolitisme encara actua i el que actuarà. Pot semblar que s’hagi pogut contenir una esquerda a la paret de l’embassament, però no cal patir, perquè de seguida se’n pot obrir una altra. Avui m’han dit que han vist a TV3 un anunci promocionant Andorra en castellà. Alguns optimistes pensen que ha estat un error –i és probable que sigui així–, però que s’hagi produït és un símptoma de deixadesa o desinterès, i vol dir que al llarg de tota la cadena de responsables, algú ha badat o no ha fet bé la feina. Però, vaja, si fins i tot Casa Tarradellas anuncia els seus fuets en castellà a la Teva ja no ens hem d’estranyar de res.