Hotel Palace

No sabem la sort que tenim. Llegint el titular del diari de dissabte que ens informa que hi ha hagut un motí a la presó de la Comella, el primer que ens imaginem és un conflicte extremament violent, amb crema de matalassos, raspalls de dents esmolats i vessament de sang, com si fóssim a la Modelo de Bogotá, on l’autoritat dels guàrdies es queda limitada de portes enfora i allà dins els presos fan i desfan (més aviat desfan) com millor els sembla. Després llegeixes el cos de la notícia i amb un gran alleujament comprovem que el motí ha estat de baixa intensitat, amb prou feines una rebequeria per reclamar més hores d’aigua calenta i gimnàs, i dinar tots plegats, i que s’ha resolt amb la intervenció negociadora d’un sotsoficial. Només ha calgut aplicar mesures més dràstiques i contundents en el cas d’un intern més repatani i violent. Una de les disposicions del pariatge de 1278 ja especificava que els veguers dels senyors tinguessin captius els delinqüents, però la política penitenciària andorrana ha estat, tradicionalment, tèbia i de perfil baix, i fins no fa tant els condemnats podien escollir país de presó.  Consolem-nos pensant en els pobres andorrans de l’edat moderna que, pel gravíssim crim de plantar quatre mates de tabac a l’hort i fer-ne una mica de comerç, podien acabar –per pressions de la reial hisenda espanyola– amb la carcanada dipositada als penals de Ceuta o d’Oran o remant a les galeres del monarca. Al costat d’això, la Comella és l’Hotel Palace. Qui va dir allò dels temps passats, que sempre havien estat millors?