Solucions habitacionals

Prou que es veia a venir, però un informe encarregat per Govern –i què faríem sense els informes?– ens fa veure, amb tota la cruesa de les dades, que les cases contenidors no són una solució plausible a l’hora de resoldre la crisi de l’habitatge que patim. Ja ho sospitàvem en veure Columbus, Ohio, la ciutat que apareix a la pel·lícula d’Spielberg Ready Player One, ambientada el 2045, on la gent viu tan comprimida en contenidors que es refugia en una vida alternativa en un joc perpetu de realitat virtual. A totes les distopies –excepte les que contemplen l’extinció de la humanitat– hi ha una  superpoblació que esgarrifa. Gent per tot arreu: ho hem vist a La fuga de Logan o a Blade Runner. La idea dels contenidors i de les Tiny Houses per a hòbbits potser és bona, però el país no dona per a gaire més. L’equació que es planteja és de resolució impossible. Si hi vols posar més gent (qui vol posar més gent que la que ja hi ha?) has d’acabar amuntegant-la o ocupant tots els espais disponibles. Pensem en llocs com la balma de la Margineda, que ha tingut un temps rècord d’ocupació humana: set mil anys, segle amunt, segle avall. Això o la colonització alturgellenca, com els encastellaments que promovien els comtes de Foix el segle XIII. Una alternativa és viure enfilats dalt de les columnes de la plaça Lídia Armengol, com sant Simeó l’Estilita, o dins d’una bota de vi, com Diògenes de Sinope. En aquest darrer exemple, a més, sempre pots desconcertar l’Alexandre Magne de torn dient-li: “Ei, tu, aparta’t, que em tapes el sol.”