La teoria del tot

Aquestos dies, a Espanya aixeques una pedra i et surt un enginyer electrònic, que és la forma actual que adopta el cunyadisme. Fa sis mesos eren els meteoròlegs entesos en pertorbacions mediterrànies, ara tot són experts en xarxes de distribució, i demà ja ho veurem. No, si la teoria ja la sabem –més o menys. Les càrregues elèctriques van d’una banda a l’altra, transportades per fils de coure i després surten pels endolls, escalfen resistències, encenen llums i fan moure coses. El que el segle XVIII era un divertimento social –els nobles aficionats a la ciència es dedicaven a fer saltar guspires i a enrampar lacais per divertir-se– es va convertir, gràcies a Edison i a Tesla, en el motor del món. Als anys trenta, Andorra es va transformar de la nit al dia, gràcies a FHASA. Però no estem tan al cas dels veritables inicis de l’electrificació del país, que van ser discrets però heroics. Llegeixin si no l’esclaridor article de Lluís Obiols que hi ha penjat a historia.ad, que explica les primeres passes de la revolució: la fàbrica de la Tabacalera, que el 1902 ja funcionava amb electricitat. I poc més tard, als anys vint, quan mossèn Bordes anava casa per casa de la Massana i d’Ordino perquè la gent es fes accionista del Nord Andorrà. Tot era tan prim i tan precari que, encara avui, es poden veure a les cases aquells envans amb un forat a la part de dalt, per poder compartir entre dues estances una tremolosa bombeta de dotze watts. No han passat ni tres generacions i ens sembla que d’això en fa mil anys.