Digitalitzats

El sistema judicial andorrà, de llarga història, no acaba d’encaixar bé en el món digital d’avui. Poc s’ho imaginava Roger Bernat III, quan va acceptar el 1275 que els homes d’Andorra li cedissin la prerrogativa de jutjar-los, que, set-cents cinquanta anys exactes més tard, els expedients electrònics no funcionarien com haurien de funcionar: la notícia que va publicar ahir el Diari presenta uns quants exemples palmaris de les disfuncions digitals. També és veritat si el comte de Foix ara es presentés a la Seu de la Justícia (i a Andorra en general) li agafaria un cobriment de cor. L’alleugeriment de la burocràcia i l’eficiència digital és un dels mites més ben publicitats del segle XXI i el que ha esdevingut un fiasco més gran. Els apologetes ens van vendre que viuríem en un món sense papers, sense formularis, amb oficines electròniques, que serien més eficients, ràpides, netes i segures, servides per diligents funcionaris-informàtics-documentalistes. A l’hora de la veritat, hom té la sensació que és un campi qui pugui, que de vegades el sistema va bé, però que sovint s’encalla, està mal dissenyat, amb interfícies molt diverses, incompatibles amb segons quin sistema operatiu, mal concebudes o innecessàriament complexes. Ningú no va dir que havia de ser un camí fàcil, i la implantació de l’administració electrònica és probablement un dels reptes més importants que té la societat actual. Confiem que algun dia, una intel·ligència artificial donarà un cop de puny a la taula i s’haurà acabat tanta comèdia, perquè si depèn dels sàpiens malament rai.