Naufragi general

El darrer informe del Fons Monetari Internacional és entendridor. És un gran què veure com una de les més altes instàncies de la governança mundial es preocupa pel futur del país. Aquest és l’esperit de darrer informe de l’FMI, que ha posat la lupa sobre les valls neutres i ha emès el seu veredicte. Primer punt. Patirem pels ciberatacs. Som vulnerables a tota mena d’atacs informàtics, perpetrats ves a saber on, ves a saber per qui i ves a saber amb quines obscures intencions. Ja és tenir malastrugança, veure’s com l’escanyolit amb ulleres atacat pels abusananos al pati de l’escola. El segon genet de l’apocalipsi és el del canvi climàtic. Però no perquè ens fregirem de calor a l’estiu, sinó perquè hi haurà menys neu, que és el manà caigut del cel que ho fa sirgar tot. I la tercera pota d’aquest tamboret de calamitats és l’envelliment del país. Aquí tampoc s’hi pot fer gran cosa, si no és morir-nos abans d’hora i estalviar d’aquesta manera uns quants diners de la guardiola de les pensions. Però tots aquests són mals universals. Els particulars —essencialment infart i posterior necrosi per superpoblació— no compten. Potser els de l’FMI només han aplicat una plantilla que serveix per a tot arreu del món i l’han amanit amb alguna particularitat local. I haurem de dir com Erasme de Rotterdam, que va formular un bonic aforisme, amb castissa versió castellana: “Communis naufragium, omnibus solacium” (naufragi general, consol per a tothom).