Presentacions

L’Arseni Sugranyes no sap què fer. En d’altres ocasions, la tria no ha estat tan difícil de prendre com enguany. Però aquesta temporada està confús. L’Arseni és un ésser tirant a asocial. Un orc, vaja: amb totes les de la llei, genèticament pur, un cas d’estudi. Sap que, tanmateix, no es pot recrear gaire en aquest estat de l’esperit, que és còmode per anar fent, però que, a la llarga, erosiona les relacions amb el proïsme. L’Arseni, de tant en tant, ha de fer algun esforç per simular una ombra de convencionalitat. Per tant, i després de rumiar-s’ho, ha decidit que anirà a totes les presentacions de llibres a què el convidin. A totes, sense excepció. Com l’esquirolet ibèric d’Estrabó, sap que saltarà d’acte en acte fins a arribar a Sant Jordi sense tocar a terra. Aquest any ell no presenta cap novetat (no ha trobat cap editor prou motivat), però serà com si encara estigués enfilat a la roda de hàmster. És més, farà per manera de postular-se per ser presentador d’algunes novetats. Així, és possible que s’estalviï el tràngol d’haver de comprar el llibre. Els col·legues, que el coneixen bé, no s’acaben d’atrevir a demanar-li-ho, perquè quan està nerviós té tendència a la verborrea, a la dispersió i, de vegades, a la inoportunitat o a la impertinència. Però és igual: no se’n perdrà cap, de presentació. D’aquesta manera s’assegura un públic captiu per quan, l’any vinent si Déu vol, surti aquell novel·lot (en versos alexandrins) sobre la creació de FHASA que fa anys que va arrossegant d’editorial en editorial. Alguna picarà.