Deslocalització

La banca del país insinua –o afirma– que sense l’acord hauran de traslladar la seu social fora del país, perquè hi ha més volum de negoci allà que no pas aquí i per un munt de raons tècniques. La situació recorda, salvant enormes distàncies, el que va passar a Catalunya la tardor del 2017, quan davant la imminència del referèndum per a la independència moltes empreses van tocar pirandó i van canviar d’adreça fiscal, amb la intenció d’acollonir la clientela. Així, La Caixa se’n va anar a València, i el Banc de Sabadell a Alacant. I es diu que el Preparao en persona, el rei Felip VI, va trucar al president de la SEAT perquè fes el mateix. Ara que la catalana tribu ha estat degudament domesticada, algunes han tornat a casa. Res a veure amb les circumstàncies de la banca andorrana, certament, però des del punt de vista simbòlic, que marxin faria com cosa, perquè forma part dels fonaments de l’imaginari del país. Però, ja que ens movem en el pantanós terreny de la simbologia, els gestos compten. No deu ser pas el mateix posar la bústia a la Farga de Moles, codi postal 25799, que al Paseo de la Castellana, codi postal 28046. I si opten per la cosa exòtica? Luxemburg o Dublín. No ha de ser decisió fàcil de prendre, perquè sempre hi haurà accionistes i usuaris que no ho veuran bé i es queixaran. I si deixem que se’n cuidi l’atzar, o les misterioses forces que el controlen? El vell recurs de llançar un dard sobre un mapa, tot i que és matusser, sol funcionar per alleugerir els càrrecs de les consciències.