Ronda volant

Des de fa uns quants dies que patrulla pel Pas un escamot de policies andorrans i de gendarmes francesos, amb l’objectiu de liquidar la pràctica del contraban per aquella banda. La idea donaria per fer una sèrie d’èxit: el xoc entre dues cultures policials diferents, l’entorn magnífic de les muntanyes, els exòtics antagonistes disposats a tot… I tenim també el Pas de la Casa, que es podria filmar com si fos Los Angeles de Blade Runner, igual. En podria sortir un producte transfronterer, com aquell mític Brön/Brœn, on els protagonistes eren una agent de la policia de Malmö i un de Copenhaguen. Ara, que si es volgués i tinguessin prou pressupost de producció, es podria fer el mateix però en una història ambientada cap al 1780, en els temps dels coprínceps Boltas i De la Dueña i Cisneros. Era quan els escamots de la Ronda Volante, una divisió dels mossos d’Esquadra històrics i borbònics, campaven al seu aire per Andorra, amb el permís forçat de les autoritats, que van haver de suportar en silenci i amb resignació una violació flagrant i continuada de la sobirania. Avui dia, l’únic que s’hi assembla –i de lluny– són els radars camuflats que els Mossos posen a la recta de Montferrer per caçar conductors andorrans, cosa que no té ni un bri d’ètica ni de poesia. Els de la Ronda històrica no s’estaven de punyetes, això sí, i eren capaços d’enviar als penals de les colònies africanes i americanes els presoners del gremi del tabac que feien a Andorra. Productors, guionistes, directors: no badeu, que encara algú s’avançarà i ens pisparà la història.