Núvol sobirà

Diu que Govern, a través d’Andorra Digital, ha signat un protocol amb els senyors de Google per avançar unes passes més en la digitalització total del país. N’hem de ser uns ferms partidaris, perquè qualsevol pas que fem que ens allunyi de la tirania de la matèria, que envelleix, paga impostos i és molt cara de mantenir amb dignitat, serà una cosa bona. Hauríem d’acostumar-nos a pensar com els antics càtars, que consideraven el món i la carn com una creació del demiürg dolent, en contraposició al món espiritual, incorpori, fruit, aquest sí, de la bondat divina. Certament, els pobres albigesos, com passa sempre amb els que s’avancen al seu temps, van ser uns incompresos, Roma i els croats al servei del rei de França se’ls van mirar de través i van tenir tots una mala fi. Esperem que no sigui aquest el destí que se’ns presenta. La digitalització total va per a llarg, però de moment ja es parla de la creació d’un núvol sobirà. El concepte és engrescador. Una Andorra de zeros i uns, sí, pura, virginal i sense més límits que els que imposi la imaginació. Una imatge especular i destil·lada del país original, amb una còpia de seguretat a l’abast per si mai es fa malbé l’arxiu original. En aquest país virtual hi cabria tothom, alts i baixos, prims o grassos, de casa i de pis, nòmades i sedentaris, i seria el pas previ a l’Andorra quàntica, sempre incerta i perpètuament entrellaçada: viva i difunta a la vegada, feta d’ones i de partícules, qui sap si la porta a un univers de múltiples dimensions. Oh, el futur, quina meravella que serà (si és que hi arribem amb salut).