Els perduts

Hom ha de sentir una sincera preocupació pel destí dels sis-cents mil turistes que es perdran per culpa –diu la patronal dels apartaments turístics– de l’aplicació de la famosa llei òmnibus. Potser, tal com està muntat el país, no ens podem permetre que tota aquesta massa humana no vingui, i menys encara si se’n van cap tots cap a la competència aranesa o cerdana, com se’ns ha insinuat. Imaginem-nos els empresaris turístics de Vielha o de Puigcerdà, fregant-se les mans, en un demostració perfecta d’allò que en diuen la schadenfreude, que és l’alegria per la desgràcia aliena. Els turistes ni neixen ni desapareixen, simplement es transformen. Però suposem, com a hipòtesi de treball, que sí, que es perden de veritat i no en sabem mai més res. Hi ha hagut, a la història de la humanitat, desaparicions col·lectives de les quals encara es parla, que són estímul per a la memòria dels homes. La primera, i més transcedent, és la de les deu tribus perdudes d’Israel, de les quals no se’n té notícia des del segle VIII abans de la nostra era, quan el regne de Salomó es va dividir en dos: el de Judà, al sud, i el d’Israel, al nord. Doncs bé: així que els assiris van envair el regne del nord, les deu tribus que l’habitaven es van escampar. On són? No hi ha cap certitud i sí moltes teories, algunes de plausibles i d’altres de fantasioses. L’altre gran contingent desaparegut és la famosa Legió IX Hispana, que es va fondre sense deixar rastre durant la conquesta de Britània, al segle primer, i ningú no sap què se’n va fer. Amb els sis-cents mil nostres tenim una oportunitat d’or per crear llegenda: no la desaprofitem.