Tres dies

Gràcies a les pel·lícules sabem que cal deixar al rebedor de casa, al costat del paraigüer i del sabater, una motxilla amb el passaport (o passaports), diners en efectiu, muda i farmaciola, per si has de sortir corrent. Això s’aplica sobretot a sicaris, espies i assassins a sou quan són descoberts, no pas a la gent normal. Ara sembla que les autoritats europees animen tothom a preparar-se per a una eventualitat catastròfica: una guerra, una pandèmia, una crisi climàtica, l’apocalipsi zombi. Sí, el que digui Ursula von der Leyen no ens hauria d’afectar, però per allò que diuen de les barbes veïnals potser sí, que ens incumbeix. En qualsevol cas, les indicacions comunitàries no preveuen que hagis de fugir, ans quedar-te a casa amb el kit i esperar que escampi. Aigua, menjar, medicaments i bateries, suficients per a tres dies. És un termini que sembla excessivament optimista, perquè ja sabem que les gestions per recuperar la normalitat solen ser lentes. Potser ho fan per evitar que la gent acapari pots de cigrons, farina i paper de vàter. Però haurien de recomanar algun llibre d’autoajuda en temps difícils. No serveix La Guia de l’horticultor autosuficient, que als anys vuitanta era la bíblia del neorural. Hauria de ser alguna obra més contundent. Com la guia de supervivència del SAS (amb versió rural i urbana) de John Wiseman. Aquest, per superar el tràngol inicial, està prou bé. Però per reconstruir des de zero la cultura occidental s’huria de tenir també el How to Invent Everything: Rebuild All of Civilization, de Ryan North. Com deia l’anunci, un llibre ajuda a triomfar.