Objectiu 2038

La notícia va saltar ahir, però era tan inversemblant que vaig voler contrastar-la per diverses fonts. I sí: és veritat (fins allà on la veritat és un concepte assumible): el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anat al cementiri dels projectes abandonats i ha desenterrat el cadàver en forma de cartipàs dels Jocs Olímpics d’hivern, sepultat a dos metres sota terra quan el govern Aragonès feia aigües. Sí senyor. Amb dos. Li ha tret la pols, ha espantat les larves que el consumien i l’ha ressuscitat amb aquest aire d’optimisme que irradia tothora el president dels catalans. Immediatament, les masses han abandonat la feina i han saltat al carrer, per manifestar un suport incondicional, sense reserves. Un grup de ciutadans han improvisat un quatre de nou amb folre i manilles aixecat per sota a la plaça de Sant Jaume, per agrair al líder la gran pensada. I els indígenes del territori, els que viuen a Rubió, a Soriguera, a Talltendre o a Gavarra, per fi veuen com s’ha obert una lluminosa clariana en un futur que fins ahir veien més aviat incert. Sempre hi haurà els repatanis que hi trobaran pèls, els asocials als que no els està mai res bé i que aprofitaran per queixar-se i mirar de través el govern. A veure, ànimes de càntir. Què pot anar malament? Si posaran d’una vegada el Pirineu al mapa! Els pagesos podran viure de la terra, hi haurà habitatge per a tothom. I juntament amb els germans aragonesos, que tan estimen els catalans. I, en el fons, segur que és per fotre els andorrans, que es quedaran amb un pam de nas. La jugada perfecta. El món els mira.